Melmelada de Gerds

Puc imaginar la Jerònima Ribona, i com ella moltes altres dones que vivien al Pirineu, anant a collir gerds i altres fruites del bosc, sobretot aprofitant els estius més plujosos, que és quan se'n fan més .

Els gerds es poden menjar o utilitzar tal qual es cullen. Si no es fan servir immediatament, es poden guardar fins a dos o tres dies a la nevera. També es poden congelar (sí, sí, congelar, i un cop descongelats queden perfectes), i se’n pot fer melmelada. Boníssima per a tot tipus de postres i dolços. 

A l'Edat Mitjana, ja era possible trobar un mètode similar a l'actual per elaborar melmelades o confitures. La seva elaboració neix de la necessitat de conservar la fruita durant més temps, més enllà del seu període de recol·lecció, i poder consumir-la i assaborir-la fora de temporada. Antigament, no hi havia sistemes de refrigeració ni congeladors, per la qual cosa l'únic mètode per conservar els aliments era fer diferents tipus de conserves, com la melmelada.

El producte que s'aconseguia era un dolç, com una mena de llaminadura, tot i que no tothom hi tenia accés en aquella època, ja que el sucre estava reservat a aquelles cases més benestants que se'l podien permetre. Aquells que en podien comprar i podien elaborar les seves pròpies melmelades, les guardaven i assaborien com un producte exquisit i exclusiu. 

La Jerònima va néixer en una família rica d'Andorra i es va casar amb un home ric també, comerciant de la Seu d'Urgell. Segurament tenia més fàcil accés al sucre que els seus veïns, més humils, tot i que al Pirineu no se'n devia veure ni tastar massa. Les enveges i la mala fama que la Jerònima es va guanyar de dona forta, autosuficient i rebel van fer que els seus veïns l'acusessin de bruixa. Avui en dia, ser autosuficient també és un acte de rebeldia contra el sistema consumista i patriarcal establert, i encara que el delicte de bruixeria ja no existeix, a molts llocs del planeta encara hi ha dones "rebels" que són castigades i que fins i tot moren a mans de parelles, exparelles, pares o jutges. 

La melmelada és ben fàcil de fer i és una manera ben efectiva de conservar la fruita madura. En un tarro tancat al buit es conserva fins a un any al rebost, i un cop obert, aguanta bé unes quantes setmanes a la nevera (això si us podeu resistir i no endrapeu la melmelada d'un sol cop, que és ben temptador de fer de tan bona que és). 

Si sou com jo i intenteu menjar tan saludablement com podeu, la quantitat de sucre de les receptes de melmelades us poden dur a un veritable estat de choc. Si en mengeu només en ocasions especials i de manera moderada, no n'estareu abusant. Afortunadament, també podeu fer servir altres tipus de sucre si ho preferiu, així que sentiu-vos lliures de substituir el sucre blanc per sucre morè, panela o mel. La melmelada quedarà més fosca i amb més matisos de sabor depenent del sucre que hagueu usat, però quedarà igual de deliciosa!

Recepta per a la melmelada de Gerds:

1 kg de Gerds

700 g sucre blanc

Aquesta és la proporció que jo utilitzo per a la melmelada de gerds, ja que aquesta fruita no té masa contingut de sucre i és àcida. Si teniu menys gerds, doncs calculeu quant de sucre necessitareu per a la melmelada. Si no us agrada molt dolça i preferiu que es noti més el sabor de la fruita, podeu usar una mica menys de sucre.

Barregeu els Gerds amb el sucre i deixeu-ho reposar tota la nit. A l’endemà veureu que els Gerds han tret una mica de suc.

Poseu els Gerds i el sucre en un pot a foc lent, i que vagi bullint/reduint durant 30-40 minuts. Aneu remenant sovint amb una cullera de fusta perquè no es cremi el sucre de la barreja ni s'enganxi al fons del pot. 

Si no heu de consumir la melmelada aviat, envaseu-la en tarros que haureu esterlitzat abans, quan la melmelada encara estigui ben calenta. Tapeu bé els tarros i coloqueu-los cap per baix. D'aquesta manera s'aconsegueix fer el buit i es conserva durant molt més temps. Si heu deixat refredat la melmelada, igualment podeu fer el buit submergint els tarros tapats en aigua (sense que l'aigua cobreixi tot el tarro) que fareu bullir durant 20 minuts. Si al contrari sabeu que consumireu la melmelada de seguida, envaseu-la i guardeu-la tapada a la nevera un cop sigui freda. Us aguantarà unes quantes setmanes. 

Heu fet mai melmelada? Quina és la vostra experiència? I quina és la vostra preferida? Com la feu servir?

A casa saben que sóc una apassionada de les melmelades casolanes i que podran gaudir de diferents tipus de melmelada en els esmorzars del cap de setmana. A mí m'encanta veure'ls disfrutar i cadascú té el seu sabor preferit, així que procuro que sempre n'hi hagi per a tothom. També són un ingredient imprescindible en el farcit dels pastissos d'aniversari. 

Feu melmelada, endolciu-vos la vida i sigueu rebels!