Probablement aquesta és la millor sopa de carabassa que he menjat mai. M'agraden tots el tipus de sopes de carabassa, però aquesta és la meva preferida. És cremosa, però suau, i la coliflor rostida i tallada a trossets que afegeixo juntament amb les pipes de carabassa i de girasol li dónen un toc cruixent molt potent. També us podeu atrevir i servir amb panses o crostons de pa. A casa agrada a tota la família, i els meus fills en mengen des de que eren molt menuts.
La carabassa és una hortalisa que a Catalunya està documentada des del segle XII, tot i que segurament es feia servir de molt abans. És ingredient principal o secundari en vàries receptes del mestre Robert de Nola en el Llibre del Coch (primer llibre de cuina imprès en català, del s. XVI), i avui en dia es conrea moltíssim, sobretot en terres valencianes, on la cuinen en quantitat de plats i postres típics.
La Jerònima Ribona va adoptar el nom de la Carabassera a la Seu d'Urgell quan hi va anar a viure cap el 1610. Realment tinc molta curiositat per saber d'on prové aquest sobrenom, que ja tenia el seu marit abans de casar-se amb la Jerònima. Potser cultivaven carabasses en un tros? Potser en cuinaven i venien al negoci de queviures que regentaven? Potser els associaven al color carabassa? Qui sait?
La Carabassera va ser víctima de les actituds discriminatòries, els prejudicis i les herències patriarcals que encara ens persegueixen avui en dia a molts indrets del món. Actituds d'incomprensió i de prescripció del rol de la dona que imposen que la dona ha de ser submissa i plaent cap els homes. Però la Carabassera va ser una dona a qui li agradava tenir la paella pel mànec. Es va posar al davant del negoci familiar: una botiga de teles i queviures on venien oli, formatge i altres productes del rebost de les cases de la època; i a més, no li feia por dir el que pensava ni denunciar allò que creia que era injust. Això, com podeu comptar, no va agradar massa als veïns i veïnes de la Seu d'Urgell, que aviat van començar a parlar malament d'ella, a escampar rumors i a fer-li males passades. De fet, en el judici per bruixeria que la va portar a la mort, hi va haver una bona quantitat de veïns que la van acusar d'algun crim.
A Catalunya va ser molt intensa la persecussió de dones que s'escapaven de la norma femenina i que van ser acusades de bruixeria: normalment dones soles o vídues, però també casades que tenien els seus propis béns, dones que vivien al marge de la gent o que havien tingut topades amb els veïns, i dones que tenien coneixements medicinals o eren llevadores.
Però anem a la sopa de carabassa que sé que en teniu ganes. Es triga una mica més de temps que fer altres sopes de verdures perquè s'ha de rostir la carabassa i la coliflor, però us garanteixo que l'espera val la pena. La sort és que, mentres les verdures són al forn rostint-se, no cal fer-hi res i podem aprofitar per fer altres coses.
Ingredients:
1 carabassa de la varietat violí
1 coliflor mitjana
1 ceba gran o 2 de més petites
1 litre caldo de verdures
1 cullerada oli d'oliva
sal i pebre
pipes de carabassa i de girasol torrats (opcional)
Preescalfa el forn a 180ºC
Pela la carabassa, treu les llavors i talla-la a trossets. Talla la coliflor també (primer per la meitat, i després cada meitat en quatre trossos, o separant els branquillons). Coloca la carabassa i la coliflor en una safata de forn i cobreix amb una mica d'oli. Rosteix les verdures durant uns 35-45 minuts, girant-les a mitja cocció i fins que la carabassa es torni tendra.
En una olla, daura la ceba tallada amb una mica d'oli, amb el foc ben baixet (pots afegir unes gotes d'aigua si veus que la ceba s'està a punt de cremar). Quan la ceba estigui ben daurada (d'un color marró brillant) afegeix la carabassa rostida i la meitat de la coliflor. Aboca-hi el caldo de verdures (si no en tens de fet, pots fer-ho amb aigua i un cub de caldo concentrat deshidratat de verdures) i salpebra. Apuja el foc i deixa que bulli durant uns 10 minuts.
Tanca el foc i tritura-ho tot bé amb una turmix, fins aconseguir una crema homogènia. Si veus que la sopa és massa densa, hi pots afegir més caldo, fins obtenir la consistència que més t'agradi.
Serveix amb la resta de la coliflor rostida tallada a trossets petits i pipes de carabassa i girasol per sobre. A mi m'agrada posar-hi unes quantes panses també, però als meus fills no els agraden gens les panses i no se n'hi posen, ells prefereixen posar-hi crostons de pa.
Si no consumiu tota la sopa, la podeu guardar a la nevera durant uns 4 dies, o la podeu congelar.
Bon profit!
0 Comentaris